Instrumental melòdic: instruments Orff

Abans de començar amb aquesta sessió, és necessari haver treballat amb els instruments no melòdics, per exemple fent l’exercici de la creu dels instruments. Una vegada això podem passar a col·locar tot l’instrumental: metal·lòfons, xilòfons i carillons.

Exemple d'instrumental Orff que podem trobar en un aula de música.

Exemple d’instrumental Orff que podem trobar en un aula de música.

És important deixar clares les normes abans de fer sonar els instruments, per exemple:

  1. No agafam baquetes fins que ho digui la mestra.
  2. No feim sonar l’instrument fins que no digui la mestra.
  3. Feim sonar l’instrument picant una baqueta darrera l’altre, no fregam la baqueta per damunt.

Passes a seguir per realitzar l’exercici:

Primera activitat:

  • Fem sonar de manera lliure l’instrument quan la mestra obre les mans i feim silenci quan les tanca.
  • Repetim el primer punt i jugam amb: fort/fluix, agut/greu. La mestra dirà abans d’obrir les mans “agut fort” i els nins hauran de fer sonar les notes agudes i fort.
  • Finalment, la mestra anirà dient “xilòfon”, “baixos”, “metal·lòfon soprano”… D’aquesta manera cadascú localitza el seu instrument.

Segona activitat:

  • Fem exactament el mateix procés que en la primera activitat però picant ritmes (ecos per imitació).
  • Podem acabar amb una cadena de ritmes. Això ens serveix per veure de manera individual com fan sonar l’instrument.

Tercera activitat:

  • Feim el mateix que en les activitats anteriors, però feim sonar notes en concret. Podem fer-ho de moltes maneres: “ara fem sonar do, mi i sol”, “ara re, fa i la”… Així, localitzen les notes en l’instrument.
  • Després, entonam ritmes melòdics senzills i ells primer el caten i després el piquen amb l’instrument.

Quarta activitat:

  • Aprenem una cançó senzilla com ara:

partorffLes passes a seguir són les següents:

  • Tots aprenem totes les veus. A una sessió tal vegada no tinguem temps per aprendre totes les veus o fins i tot ajuntar dues. Més val fer-ho de manera progressiva i amb el ritme de la classe.
  • Agafam la primera veu i la dividim en dues frases. Primer canta la mestra el primer fragment i després canten els nins i seguit ho fan sonar amb l’instrument. Aquest fragment es toca fins que la mestra consideri.
  • Fem el mateix amb el segon fragment de la primera veu.
  • Ajuntam tota la primera veu i la fem sonar fins que la mestra digui.
  • Aquesta frase després la farà sonar l’instrument que digui la mestra, per exemple xilòfon. Un parell de pics són suficients.
  • Es fa el mateix amb les altres veus i quan tots ja saben una veu assignam a un instrument concret aquella veu.
  • Quant tots tenen les seves veus ben apreses, intentam ajuntar dos, després una tercera i la quarta. Depenent de la destresa del mestre i del nivell del grup, es poden arribar a ajuntar les quatre veus, però potser per començar es poden ajuntar dues veus i en la següent sessió una tercera i tal vegada la quarta.

Nota: tot això ens pot durar vàries sessions, fer-ho amb una, tal vegada, no s’aconseguirien els objectius plantejats ni els nens ni el mestre gaudirien.

 

Combinació de cartells

Seguint el format de l’exercici de cartells rítmics, podem afegir un grau més de dificultat: lectura de notes en el pentagrama. A més, es pot fer la lectura entonant amb fonomímia (això sempre després d’haver practicat un poc de lectura de notes sense entonar).

La dificultat dels cartells, quant la lectura de les notes musicals, haurà d’estar directament relacionada amb el seu nivell de coneixement (veure entrada relacionada).

També podem jugar amb l’altura del so, és a dir, associar-ho a un cartell que dibuixi el seu recorregut cap a agut o greu i fins i tot associar-ho amb un cartell rítmic. Es poden fer combinacions diverses entre els distints cartells: partir d’un cartell rítmic, cercar un cartell melòdic amb el mateix ritme i després cercar el seu camí que fa d’agut-greu.

 

IMG_1518

Cartells que identifiquen les frases d’una cançó

Aquests cartells són molt útils per aprendre una cançó i per identificar les frases. Consisteix a anar passant els cartells a mesura que es canta la cançó, fins i tot es poden desordenar els cartells per comprovar si se saben o no la cançó. Una variació és anar passant els cartells i un d’ells (per exemple la segona frase) girar-lo (quedaria en blanc), i aquesta segona frase es canta muda; d’aquesta manera es treballa la pulsació i audició interior, és a dir, “escoltar la música per de dins”.

Cartell que identifiquen les quatre primeres frases de "El meu poble té una plaça"

Cartell que identifiquen les quatre primeres frases de “El meu poble té una plaça”

Quan presentam les notes musicals?

Hi ha moltes teories sobre aquest tema, algunes diuen què és igual l’ordre i el nombre de notes que es presenten. Però després d’evidenciar l’eficàcia del mètode d’Ireneu Segarra al CEIP Melcior Rosselló i Simonet de Santa Maria del Camí, crec que és recomanable introduir-les poc a poc i a partir d’alguna cançó que el nin ha cantat moltes vegades al llarg de la seva experiència musical.

A l’etapa d’Infantil el nin ha d’haver après un bon ventall de cançons, a partir d’una d’elles es presenten les notes adients a primer de Primària i així successivament (veure entrada “Taula de cançons“) .

Recomanacions:

  • Primer de Primària: conèixer les notes “sol mi la”.

Imagen

  • Segon de Primària: incorporar “do – re”.

Imagen

  • Tercer de Primària: incorporar “fa – si”.

Imagen

  • Quart de Primària: tota l’escala dins al ” do’ “.

Imagen

 

Això és orientatiu, ja que ens podem trobar amb un grup molt bo musicalment i es pot avançar la presentació de les notes o a l’inrevés.

També apuntar que és fa així per assentar l’entonació de les notes, ja que “fa i si” solen ser més difícils d’afinar i també perquè no hi ha necessitat d’ensenyar-les totes de cop, ja que tenen sis anys per aprendre-les durant la seva etapa en primària.

Per què fonomímia?

És un gran exercici per aconseguir una bona afinació i entonació. Kodaly és el pare d’aquest mètode i creia fidelment en la seva eficàcia, de fet es varen fer amb aquesta tècnica, la fonomímia, altres grans pedagogs musicals tals com Ireneu Segarra. El vídeo (Birkdale North Primary, 1977) que es disposa a continuació, mostra l’aplicació pràctica del mètode Kodaly.

La fonomímia consisteix a entonar les notes musicals a partir del gest que es fa amb la mà, a mesura que les notes creixen en altura la mà puja la posició indicant que aquella nota és més aguda que l’anterior. Aquest gest ajuda a assentar aquesta nota mentre es canta. També és aconsellable anar entonant les notes fent negra-negra-blanca, d’aquesta forma la veu descansa i ajuda a reprendre l’exercici.

Aquí podem trobar el significat de cada gest.

Aquí podem trobar el significat de cada gest.

Cançons per als infants

En aquesta plana web del INS Ronda, podem trobar un recull de cançons per als infants ordenades per temàtiques: oficis, animals, la natura… A més de trobar la lletra de cada cançó, hi ha un audio per poder-la escoltar.

Ha estat confeccionada per Maite Tarragó.

 

Recull de cançons infantils per temàtiques

Recull de cançons infantils per temàtiques

Taula de cançons per a primària

Aquí podem trobar una taula de cançons infantils per a primària. S’ha confeccionat tenint en compte els ritmes que es poden treballar, l’expressivitat (fer moviments que acompanyin la pulsació o el ritme tenint en compte la lletra de la cançó), si es poden fer cànons o cantar a dues veus;  també apareix la fonomímia, és a dir, les notes que podem treballar amb aquestes cançons. Se suma que el títol de la cançó és un enllaç directe a àudio per escoltar-la.

Partim de la filosofia que de la cançó es pot treballar tot: ritme, fonomímia, qualitats del so, llenguatge musical,…

Aquesta taula és orientativa i depèn també del nivell de grup per treballar una cançó o una altra.

Taula de cançona per treballar a Primària

Taula de cançona per treballar a Primària

 

Com ensenyam una cançó?

El procés d’ensenyar una cançó consisteix en:

  1. Cantar-la tota.
  2. Dividir-la en frases i repetir cadascuna d’elles tres vegades i a la quarta els nins la repeteixen.
  3. Finalment cantar-la una altra vegada tota i repetir-la amb els nins.

Fórmula: tota, (3+1) + (3+1)…, tota

La millor manera de veure com s’ensenya una cançó és visualitzant el procés.

Recull de cançoners

En aquesta wiki feta per l’escola Ausiàs March, podem trobar una bona col·lecció de cançons. Són cançoners publicats en diferents pàgines web i que aquesta escola ha recollit en una taula còmoda i senzilla, accessible per a qualsevol lector. 

Taula de cançoners publicat a la Wiki de l'escola Ausiàs March de Llobregat

Taula de cançoners publicat a la Wiki de l’escola Ausiàs March de Llobregat