Combinació de cartells

Seguint el format de l’exercici de cartells rítmics, podem afegir un grau més de dificultat: lectura de notes en el pentagrama. A més, es pot fer la lectura entonant amb fonomímia (això sempre després d’haver practicat un poc de lectura de notes sense entonar).

La dificultat dels cartells, quant la lectura de les notes musicals, haurà d’estar directament relacionada amb el seu nivell de coneixement (veure entrada relacionada).

També podem jugar amb l’altura del so, és a dir, associar-ho a un cartell que dibuixi el seu recorregut cap a agut o greu i fins i tot associar-ho amb un cartell rítmic. Es poden fer combinacions diverses entre els distints cartells: partir d’un cartell rítmic, cercar un cartell melòdic amb el mateix ritme i després cercar el seu camí que fa d’agut-greu.

 

Quan presentam les notes musicals?

Hi ha moltes teories sobre aquest tema, algunes diuen què és igual l’ordre i el nombre de notes que es presenten. Però després d’evidenciar l’eficàcia del mètode d’Ireneu Segarra al CEIP Melcior Rosselló i Simonet de Santa Maria del Camí, crec que és recomanable introduir-les poc a poc i a partir d’alguna cançó que el nin ha cantat moltes vegades al llarg de la seva experiència musical.

A l’etapa d’Infantil el nin ha d’haver après un bon ventall de cançons, a partir d’una d’elles es presenten les notes adients a primer de Primària i així successivament (veure entrada “Taula de cançons“) .

Recomanacions:

• Primer de Primària: conèixer les notes “sol mi la”.

• Segon de Primària: incorporar “do – re”.

• Tercer de Primària: incorporar “fa – si”.

• Quart de Primària: tota l’escala dins al ” do’ “.

 

Això és orientatiu, ja que ens podem trobar amb un grup molt bo musicalment i es pot avançar la presentació de les notes o a l’inrevés.

També apuntar que és fa així per assentar l’entonació de les notes, ja que “fa i si” solen ser més difícils d’afinar i també perquè no hi ha necessitat d’ensenyar-les totes de cop, ja que tenen sis anys per aprendre-les durant la seva etapa en primària.

Per què fonomímia?

És un gran exercici per aconseguir una bona afinació i entonació. Kodaly és el pare d’aquest mètode i creia fidelment en la seva eficàcia, de fet es varen fer amb aquesta tècnica, la fonomímia, altres grans pedagogs musicals tals com Ireneu Segarra. El vídeo (Birkdale North Primary, 1977) que es disposa a continuació, mostra l’aplicació pràctica del mètode Kodaly.

La fonomímia consisteix a entonar les notes musicals a partir del gest que es fa amb la mà, a mesura que les notes creixen en altura la mà puja la posició indicant que aquella nota és més aguda que l’anterior. Aquest gest ajuda a assentar aquesta nota mentre es canta. També és aconsellable anar entonant les notes fent negra-negra-blanca, d’aquesta forma la veu descansa i ajuda a reprendre l’exercici.

Aquí podem trobar el significat de cada gest.