Instrumental melòdic: instruments Orff

Abans de començar amb aquesta sessió, és necessari haver treballat amb els instruments no melòdics, per exemple fent l’exercici de la creu dels instruments. Una vegada això podem passar a col·locar tot l’instrumental: metal·lòfons, xilòfons i carillons.

Exemple d'instrumental Orff que podem trobar en un aula de música.

Exemple d’instrumental Orff que podem trobar en un aula de música.

És important deixar clares les normes abans de fer sonar els instruments, per exemple:

  1. No agafam baquetes fins que ho digui la mestra.
  2. No feim sonar l’instrument fins que no digui la mestra.
  3. Feim sonar l’instrument picant una baqueta darrera l’altre, no fregam la baqueta per damunt.

Passes a seguir per realitzar l’exercici:

Primera activitat:

  • Fem sonar de manera lliure l’instrument quan la mestra obre les mans i feim silenci quan les tanca.
  • Repetim el primer punt i jugam amb: fort/fluix, agut/greu. La mestra dirà abans d’obrir les mans “agut fort” i els nins hauran de fer sonar les notes agudes i fort.
  • Finalment, la mestra anirà dient “xilòfon”, “baixos”, “metal·lòfon soprano”… D’aquesta manera cadascú localitza el seu instrument.

Segona activitat:

  • Fem exactament el mateix procés que en la primera activitat però picant ritmes (ecos per imitació).
  • Podem acabar amb una cadena de ritmes. Això ens serveix per veure de manera individual com fan sonar l’instrument.

Tercera activitat:

  • Feim el mateix que en les activitats anteriors, però feim sonar notes en concret. Podem fer-ho de moltes maneres: “ara fem sonar do, mi i sol”, “ara re, fa i la”… Així, localitzen les notes en l’instrument.
  • Després, entonam ritmes melòdics senzills i ells primer el caten i després el piquen amb l’instrument.

Quarta activitat:

  • Aprenem una cançó senzilla com ara:

partorffLes passes a seguir són les següents:

  • Tots aprenem totes les veus. A una sessió tal vegada no tinguem temps per aprendre totes les veus o fins i tot ajuntar dues. Més val fer-ho de manera progressiva i amb el ritme de la classe.
  • Agafam la primera veu i la dividim en dues frases. Primer canta la mestra el primer fragment i després canten els nins i seguit ho fan sonar amb l’instrument. Aquest fragment es toca fins que la mestra consideri.
  • Fem el mateix amb el segon fragment de la primera veu.
  • Ajuntam tota la primera veu i la fem sonar fins que la mestra digui.
  • Aquesta frase després la farà sonar l’instrument que digui la mestra, per exemple xilòfon. Un parell de pics són suficients.
  • Es fa el mateix amb les altres veus i quan tots ja saben una veu assignam a un instrument concret aquella veu.
  • Quant tots tenen les seves veus ben apreses, intentam ajuntar dos, després una tercera i la quarta. Depenent de la destresa del mestre i del nivell del grup, es poden arribar a ajuntar les quatre veus, però potser per començar es poden ajuntar dues veus i en la següent sessió una tercera i tal vegada la quarta.

Nota: tot això ens pot durar vàries sessions, fer-ho amb una, tal vegada, no s’aconseguirien els objectius plantejats ni els nens ni el mestre gaudirien.

 

Combinació de cartells

Seguint el format de l’exercici de cartells rítmics, podem afegir un grau més de dificultat: lectura de notes en el pentagrama. A més, es pot fer la lectura entonant amb fonomímia (això sempre després d’haver practicat un poc de lectura de notes sense entonar).

La dificultat dels cartells, quant la lectura de les notes musicals, haurà d’estar directament relacionada amb el seu nivell de coneixement (veure entrada relacionada).

També podem jugar amb l’altura del so, és a dir, associar-ho a un cartell que dibuixi el seu recorregut cap a agut o greu i fins i tot associar-ho amb un cartell rítmic. Es poden fer combinacions diverses entre els distints cartells: partir d’un cartell rítmic, cercar un cartell melòdic amb el mateix ritme i després cercar el seu camí que fa d’agut-greu.

 

IMG_1518

La capsa dels sons

Aquest  material ens serveix per treballar les qualitats dels sons:

  • L’altura (sons aguts/mitjans/greus)s’estira un cordó, mentre emetem un so que serà greu i es va pujant fins que acaba el cordó. Si és curt serà un so greu, si és llarg un d’agut. Els nins poden identificar sons que “viuen a baix greus i sons que viuen a dalt aguts”. Podem fer l’exercici al revés, és a dir, anar del so agut al creu amagant el cordó que hem tret.
  • La duració (sons llargs/ mitjans/curts): seguint la dinàmica de l’anterior exercici d’altura dels sons, però aquesta vegada l’altura no importa, sinó que hauran d’emetre un so tan llarg com el cordó que traiem.

La capsa dels sons

Aquest és un material proporcionat per la mestra de música del CEIP Melcior Rosselló i Simonet.

Per elaborar aquesta caixa necessitem:

  • Una caixa corrent de sabates, però que tingui la tapa més o menys dura perquè no es trenqui en treure i ficar els cordons. A aquesta tapa se li fan forats per poder ficar els cordons.
  • Cordons de diferents mesures. Una vegada ficat el cordó per un forat, cal fer-li un nus a tots dos extrems perquè no se surti en estirar.

Consell: presentar la capsa als més petits com si fos màgica i guardés tots els sons del món. Sobretot mai deixar-la tocar als nens ni mirar el seu interior, perdria el seu encant.