1r i 2nP- Setmana 20 d’abril: INSTRUMENTS

Bon dia a tots i totes!

Avui començam de nou les classes després d’unes merescudes vacances, malgrat han estat un poc estranyes. Però segur que heu fet moltíssimes de coses.

Aquesta setmana, vos he preparat aquesta activitat relacionada amb les famílies dels instruments i una audició.

1.a. Veure el video: “Los instrumentos y sus familias”

1.b. Una vegada heu vist el vídeo, fer un dibuix d’un instrument de cada família

• • Un dibuix d’un instrument de CORDA posant el nom d’aquest i la família a la que pertany.
  • Un dibuix d’un instrument de VENT posant el nom d’aquest i la família a la que pertany.
  • Un dibuix d’un instrument de PERCUSSIÓ posant el nom d’aquest i la família a la que pertany.

2. Escoltar “La primavera” de Vivaldi.

• • Fixau-vos que hi ha una abella que es mou, el moviment que fa és la PULSACIÓ (el cor) de la cançó, intentau seguir el seu moviment, cada vegada que va cap una floreta, donam una mamballeta.
  • També fixau-vos que les flors que hi ha són unes més grosses, on el so és més FORT, i unes altres més petites, on el so és més FLUIX. Haureu de fer les mambelletes més forteS o més fluixes segons el tamany de la flor o animal que aparegui.

Per tal de fer un seguiment, podeu enviar una foto del dibuix posant el nom, curs i classe de l’alumne al meu mail: lsabater@cpcostaillobera.com

Una abraçada ben forta!

Lidia Sabater

Instrumental melòdic: instruments Orff

Abans de començar amb aquesta sessió, és necessari haver treballat amb els instruments no melòdics, per exemple fent l’exercici de la creu dels instruments. Una vegada això podem passar a col·locar tot l’instrumental: metal·lòfons, xilòfons i carillons.

Exemple d’instrumental Orff que podem trobar en un aula de música.

És important deixar clares les normes abans de fer sonar els instruments, per exemple:

1. No agafam baquetes fins que ho digui la mestra.
2. No feim sonar l’instrument fins que no digui la mestra.
3. Feim sonar l’instrument picant una baqueta darrera l’altre, no fregam la baqueta per damunt.

Passes a seguir per realitzar l’exercici:

Primera activitat:

• Fem sonar de manera lliure l’instrument quan la mestra obre les mans i feim silenci quan les tanca.
• Repetim el primer punt i jugam amb: fort/fluix, agut/greu. La mestra dirà abans d’obrir les mans “agut fort” i els nins hauran de fer sonar les notes agudes i fort.
• Finalment, la mestra anirà dient “xilòfon”, “baixos”, “metal·lòfon soprano”… D’aquesta manera cadascú localitza el seu instrument.

Segona activitat:

• Fem exactament el mateix procés que en la primera activitat però picant ritmes (ecos per imitació).
• Podem acabar amb una cadena de ritmes. Això ens serveix per veure de manera individual com fan sonar l’instrument.

Tercera activitat:

• Feim el mateix que en les activitats anteriors, però feim sonar notes en concret. Podem fer-ho de moltes maneres: “ara fem sonar do, mi i sol”, “ara re, fa i la”… Així, localitzen les notes en l’instrument.
• Després, entonam ritmes melòdics senzills i ells primer el caten i després el piquen amb l’instrument.

Quarta activitat:

• Aprenem una cançó senzilla com ara:

Les passes a seguir són les següents:

• Tots aprenem totes les veus. A una sessió tal vegada no tinguem temps per aprendre totes les veus o fins i tot ajuntar dues. Més val fer-ho de manera progressiva i amb el ritme de la classe.
• Agafam la primera veu i la dividim en dues frases. Primer canta la mestra el primer fragment i després canten els nins i seguit ho fan sonar amb l’instrument. Aquest fragment es toca fins que la mestra consideri.
• Fem el mateix amb el segon fragment de la primera veu.
• Ajuntam tota la primera veu i la fem sonar fins que la mestra digui.
• Aquesta frase després la farà sonar l’instrument que digui la mestra, per exemple xilòfon. Un parell de pics són suficients.
• Es fa el mateix amb les altres veus i quan tots ja saben una veu assignam a un instrument concret aquella veu.
• Quant tots tenen les seves veus ben apreses, intentam ajuntar dos, després una tercera i la quarta. Depenent de la destresa del mestre i del nivell del grup, es poden arribar a ajuntar les quatre veus, però potser per començar es poden ajuntar dues veus i en la següent sessió una tercera i tal vegada la quarta.

Nota: tot això ens pot durar vàries sessions, fer-ho amb una, tal vegada, no s’aconseguirien els objectius plantejats ni els nens ni el mestre gaudirien.