S’arpa

Hola a tots!
Per aquesta setmana vos vull presentar s’arpa. És un dels instruments de corda més complexos que hi ha.
S’arpa moderna d’orquestra té més de 1988 peces i sa pressió que exerceixen ses cordes sobre s’instrument és a l’entorn de dues tones i mitja (quasi es pes d’un hipopòtam).

Per conèixer un poc el seu timbre (es so que emet s’instrument), vos propos escoltar aquesta música una versió de la Toccata i fuga en Re menor, de J.S. Bach, interpretada per Amy Turk.

Per tant, la tasca que vos encoman és:

1. Escoltar i veure atentament com toca s’instrument.
2. Raonar si trobau si és un instrument bo de fer o mal de fer de tocar.
3. Si el timbre, és a dir, si el so de s’arpa vos recorda a altre instrument (tancar els ulls per fer això).
4. Una vegada escoltada la música, fer un dibuix del que ens ve al cap quan escoltam aquesta peça musical, què mos imaginam?

Podeu enviar-me una foto des dibuix a: lsabater@cpcostaillobera.com (si teniu qualque dubte també podeu escriure en aquesta direcció de mail.

Una abraçada ben gran

Poli-rítmia sonora!

Aquesta activitat es pot fer en diferents sessions. Primer de tot presentam la partitura, jo he composat aquesta per diverses raons que ara no avançaré:

Partitura polirítmica

Podem realitzar l’exercici de la següent manera: 

Primera part:

1. Picam cada fragment, primer la mestra i després els alumnes. Repetim el fragment fins que la mestra consideri.
2. Quan hem picat tots els fragments, dos fileres de nins fan el primer fragment i altres dos fan el segon.
3. Fem el mateix amb el tercer i quart, fins que la mestra trobi.
4. Després assignam un fragment a cada filera (hem de fer quatre fileres de nins).
5. En aquest punt, quan piquen tots junts, hem de fer una reflexió: què passa en el tercer compàs? Tots han d’entendre que la negra va passant a la pulsació següent, per tant només sona un pic cada veu en aquest compàs.
6. El quart compàs, que és igual per a tots, ens serveix per controlar que tots acaben alhora.

Segona part:

1. Repetim el mateix que en la primera part, però afegim els instruments (poden ser qualsevol, però no melòdics).
2. Podem jugar a primer sona un pic cada instrument i sense perdre pulsació comença l’altre. Quan han sonat tots quatre comencen a la vegada tots. D’aquesta manera, controlam que tots ho fan bé i alhora tots estan concentrats per picar quan li toqui.

Tercera part:

1. Repartim tubs sonors: primera filera “do”, segona “mi”, tercera “sol” i quarta ” do’ “.
2. Picam com hem fet en la segona part.
3. Tornam a reflexionar sobre el tercer compàs: què ha sonat? Han de arribar a la conclusió de que és un arpegi, l’arpegi de do. Aquí podem fer la distinció entre acord i arpegi, i jugar “ara vull un arpegi” “ara vull dos acords de do”… Així els nins veuran la diferència clarament.

Nota:

• Aquesta partitura ens ha ajudat a dur la pulsació de manera correcta, sinó no sonaria bé en el tercer i quart compàs.
• Ajuda al mestre a controlar fàcilment si qualque filera s’ha perdut gràcies al tercer i quart compàs.
• Si repetim el fragment un parell de pics seguits, els nins que s’han perdut, poden tenir de referència el quart compàs per tornar a començar.
• El tercer compàs ens ha ajudat a entendre millor què és un acord i un arpegi.

Instrumental melòdic: instruments Orff

Abans de començar amb aquesta sessió, és necessari haver treballat amb els instruments no melòdics, per exemple fent l’exercici de la creu dels instruments. Una vegada això podem passar a col·locar tot l’instrumental: metal·lòfons, xilòfons i carillons.

Exemple d’instrumental Orff que podem trobar en un aula de música.

És important deixar clares les normes abans de fer sonar els instruments, per exemple:

1. No agafam baquetes fins que ho digui la mestra.
2. No feim sonar l’instrument fins que no digui la mestra.
3. Feim sonar l’instrument picant una baqueta darrera l’altre, no fregam la baqueta per damunt.

Passes a seguir per realitzar l’exercici:

Primera activitat:

• Fem sonar de manera lliure l’instrument quan la mestra obre les mans i feim silenci quan les tanca.
• Repetim el primer punt i jugam amb: fort/fluix, agut/greu. La mestra dirà abans d’obrir les mans “agut fort” i els nins hauran de fer sonar les notes agudes i fort.
• Finalment, la mestra anirà dient “xilòfon”, “baixos”, “metal·lòfon soprano”… D’aquesta manera cadascú localitza el seu instrument.

Segona activitat:

• Fem exactament el mateix procés que en la primera activitat però picant ritmes (ecos per imitació).
• Podem acabar amb una cadena de ritmes. Això ens serveix per veure de manera individual com fan sonar l’instrument.

Tercera activitat:

• Feim el mateix que en les activitats anteriors, però feim sonar notes en concret. Podem fer-ho de moltes maneres: “ara fem sonar do, mi i sol”, “ara re, fa i la”… Així, localitzen les notes en l’instrument.
• Després, entonam ritmes melòdics senzills i ells primer el caten i després el piquen amb l’instrument.

Quarta activitat:

• Aprenem una cançó senzilla com ara:

Les passes a seguir són les següents:

• Tots aprenem totes les veus. A una sessió tal vegada no tinguem temps per aprendre totes les veus o fins i tot ajuntar dues. Més val fer-ho de manera progressiva i amb el ritme de la classe.
• Agafam la primera veu i la dividim en dues frases. Primer canta la mestra el primer fragment i després canten els nins i seguit ho fan sonar amb l’instrument. Aquest fragment es toca fins que la mestra consideri.
• Fem el mateix amb el segon fragment de la primera veu.
• Ajuntam tota la primera veu i la fem sonar fins que la mestra digui.
• Aquesta frase després la farà sonar l’instrument que digui la mestra, per exemple xilòfon. Un parell de pics són suficients.
• Es fa el mateix amb les altres veus i quan tots ja saben una veu assignam a un instrument concret aquella veu.
• Quant tots tenen les seves veus ben apreses, intentam ajuntar dos, després una tercera i la quarta. Depenent de la destresa del mestre i del nivell del grup, es poden arribar a ajuntar les quatre veus, però potser per començar es poden ajuntar dues veus i en la següent sessió una tercera i tal vegada la quarta.

Nota: tot això ens pot durar vàries sessions, fer-ho amb una, tal vegada, no s’aconseguirien els objectius plantejats ni els nens ni el mestre gaudirien.

 

La creu dels instruments

El nin és important que experimentin amb instruments no melòdics. Per exemple, repartim:

• Metall: carillons, metal·lòfons, plat, triangle.
• Fusta: caixa xinesa, pals
• Membrana: panderos, bombo, tambor.
• Varis: maraques, panderetes, cascavells.

Primer podem fer ecos de ritmes, la mestra pica un ritme i els nins el repeteixen amb l’instrument que els ha tocat o inclús començar per fer sonar l’instrument de manera lliure a la vegada amb les pautes: si la mestra obre les mans es pot fer sonar l’instrument, si las tanca es fa silenci.

Després podem dibuixar una X a la pissarra de la següent forma (basta dibuixar els tipus d’instruments que s’han repartit):

 

Creu que podem dibuixar a la pissarra

La creu funciona de la següent manera: Si picam un ritme en el punt central de la creu, tot els instruments piquen; si direccionam les nostres mans cap a “varis”, per exemple, només pica el ritme aquest instrument. Una variació seria picar quatre pulsacions entre dos instruments, dirigint les mans mentre picam als costats de la creu. Per exemple:

Els ritmes es poden anar complicant i fins i tot podem transformar la creu amb una estrella i ficar més instruments. El mestre mentre fa de director davant la creu dels instruments, els nins treballan atenció, ritme, identifiquen el timbre del seu instrument i el dels companys, treballen pulsació per marcar tots a la vegada el ritme.

Reconeixement d’instruments

És un exercici que té molt de joc. Podem fer les següents passes:

• Posam tres o quatre instruments distints davant els nins a una taula. Per exemple:  caixa xinesa, pandero, triangle i pals.
• La mestra, a un lloc on tindrà els mateixos instruments que veuen els nens, els farà sonar en un ordre qualsevol. És important que els nens no vegin els instruments de la mestra mentre es fan sonar.
• Un dels nens, el que la professora consideri, sortirà a ordenar-los segons l’ordre en què hagin sonat.
• La professora torna a tocar en l’ordre que havia fet anteriorment i la classe comprova. D’aquesta forma els nens tornen a escoltar el timbre de l’instrument i a més comproven si està bé o no.
• Es repeteix el procés les vegades que es consideri i sempre canviant el nin que surt a ordenar.

Una variació:

• Fer el mateix que abans però repartir els tres o quatre instruments entre els nins.
• La mestra fa sonar en un ordre.
• Els nins amb instrument surten i es col·loquen amb el ordre que ells han escoltat.
• Es fa la comprovació.

Segona variació:

• Introduïm un instrument “fantasma”.
• Repartim els instruments d’abans i incloem un nou, per exemple maraques.
• Si tenim 5 instruments que hem repartit, només fem sonar 4.
• Els nins han de sortir col·locar-se i l’instrument fantasma s’ha de posar en un costat.
• Es comprova.

Tercera variació:

• Es fa el mateix que en la segona variació, però la mestra haurà de fer sonar els instruments amb un ritme de quatre pulsacions distint a cada instrument.
• Els nins han de col·locar-se en la posició que ha sonat el seu instrument i fer sonar el seu ritme (començar amb ritmes senzills).
• Es fa la comprovació.

Nota: es pot preparar abans un foli amb ritmes per facilitar la feina del mestre.

Es poden fer moltes més variacions, però això seria un exemple de progressió quant a dificultat. Segons el nivell de la classe es poden anar incorporant un major nombre d’instruments.

Exemples d’instruments que podem utilitzar:

Caixa xinesa

Caixa xinesa tubular

Cascavells

Castanyoles

Maraques

Platerets

Tambor

Triangle

Cartells rítmics

Els cartells rítmics són un bon recurs per treballar el ritme, a la vegada que és diu el nom de la figura rítmica es pica i a més es du sempre una pulsació regular. Per tant, estam treballant, a part del ritme, la concentració.  Fer un variat de cartells de quatre pulsacions, i adaptats a cada nivell d’aprenentatge:

• Primer de primària: cartells amb negres i corxeres (tas i titis).
• Segon de primària: afegim la blanca als cartells del nivell anterior, al final d’aquest nivell, si estan preparats s’introdueixen les semicorxeres (tiri tiri).
• Tercer de primària:  es consolida tot l’anterior i sobretot les semicorxeres.
• Quart de primària: apareixen cartells més complexes amb les corxeres amb puntet i semicorxeres (tim ri), corxera i el seu silenci (ti mig) i la negra amb puntet i corxera (tam ti).
• Cinquè de primària: cartells amb la figura rítmica d’una corxera i dues semicorxeres (ti tiri).
• Sisè de primària: es consoliden tots els ritmes i es presenta el treset.

És important que a la tercera pulsació ja llevem el cartell per llegir el següent. D’aquesta manera no es perd cap pulsació i els nins poden anar treballant.

Enlloc de picar amb les mans, es poden fer sonar els ritmes amb instruments: pals, caixes xineses, triangles i fins i tot com exercici abans d’aprendre una melodia amb instrumental Orff. Així ja treballem la qualitat del so: el timbre.

Cartells rítmics de quatre pulsacions.